Els gels conductors són una classe de materials tous que combinen propietats de conductivitat i gel. Les seves característiques bàsiques són les següents:
Conductivitat: capaç de conduir electrons o ions, que s'aconsegueix principalment introduint un medi conductor, com ara polímers conductors (polianilina, polipirrol), nanomaterials basats en carboni-(grafè, nanotubs de carboni), nanopartícules metàl·liques o ions mòbils (com Na⁺, Cl⁻).
Estructura de xarxa tridimensional: formada per enllaços-físics o químics creuats de cadenes de polímers en una estructura de xarxa espacial, capaç d'atrapar grans quantitats de líquid (com ara aigua o líquids iònics) i mantenir una morfologia de gel.
Alt contingut en aigua o dissolvent: la majoria dels hidrogels conductors contenen més d'un 90% d'aigua, cosa que els dóna la suavitat i la humectabilitat similars al teixit biològic, el que els fa aptes per a aplicacions biomèdiques.
Flexibilitat i extensibilitat: amb bones propietats mecàniques, poden suportar la flexió, l'estirament i la compressió, el que els fa adequats per a electrònica flexible i dispositius portàtils.
Biocompatibilitat: molts materials de gel conductor (com l'alcohol polivinílic i el quitosà) no són-tòxics per al cos humà i no desencadenen respostes immunitàries, la qual cosa els fa adequats per a aplicacions implantables o de contacte-la pell-a llarg termini.
Resposta a la irritació: alguns gels conductors responen a estímuls externs com la temperatura, el pH i els camps elèctrics, i es poden utilitzar en sistemes intel·ligents de detecció i lliurament de fàrmacs.
-Capacitat d'autocuració: alguns gels conductors tenen enllaços dinàmics (com els enllaços d'hidrogen i les bases de Schiff), que els permeten reparar-se després d'un dany i allargar la seva vida útil.